Toutes les formes de la conjugaison du verbe agermi en provençal sont issues du conjugueur officiel du Conseil de l'Écrit Mistralien. Aucune forme n'a été extrapolée.
Les formes ci-dessous sont en provençal rhodanien. En provençal maritime, la première personne du singulier prend -i : par exemple cante devient canti au présent, et cantave devient cantavi à l'imparfait.
Indicatif
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermisse |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermisses |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermis |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermisson |
Imparfait
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermissiéu |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermissiés |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermissié |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermissien |
Passé simple
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermiguère |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermiguères |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermiguè |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermiguèron |
Futur
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermirai |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermiras |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermira |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermiran |
Conditionnel
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermiriéu |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermiriés |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermirié |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermirien |
Subjonctif
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermigue |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermigues |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermigue |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermigon |
Imparfait
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'agermiguèsse |
| 2ᵉ pers. sing. | t'agermiguèsses |
| 3ᵉ pers. sing. | s'agermiguèsse |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'agermiguèsson |
Impératif
Présent
| 2ᵉ pers. sing. | agermisse-te |
| 1ʳᵉ pers. plur. | agermissen-nous |
| 2ᵉ pers. plur. | agermissès-vous |
Formes non personnelles
Participe présent
| — | s'agermissènt |
Participe passé
| Masculin | agermi |
| Féminin | agermido |
Infinitif
| — | agermi |
Note : en provençal, le participe passé ne prend jamais de -i au pluriel ; il s'accorde seulement en genre (masculin / féminin).