Toutes les formes de la conjugaison du verbe afoulastri en provençal sont issues du conjugueur officiel du Conseil de l'Écrit Mistralien. Aucune forme n'a été extrapolée.
Les formes ci-dessous sont en provençal rhodanien. En provençal maritime, la première personne du singulier prend -i : par exemple cante devient canti au présent, et cantave devient cantavi à l'imparfait.
Indicatif
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastrisse |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastrisses |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastris |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastrisson |
Imparfait
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastrissiéu |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastrissiés |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastrissié |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastrissien |
Passé simple
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastriguère |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastriguères |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastriguè |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastriguèron |
Futur
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastrirai |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastriras |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastrira |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastriran |
Conditionnel
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastririéu |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastririés |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastririé |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastririen |
Subjonctif
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastrigue |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastrigues |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastrigue |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastrigon |
Imparfait
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'afoulastriguèsse |
| 2ᵉ pers. sing. | t'afoulastriguèsses |
| 3ᵉ pers. sing. | s'afoulastriguèsse |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'afoulastriguèsson |
Impératif
Présent
| 2ᵉ pers. sing. | afoulastrisse-te |
| 1ʳᵉ pers. plur. | afoulastrissen-nous |
| 2ᵉ pers. plur. | afoulastrissès-vous |
Formes non personnelles
Participe présent
| — | s'afoulastrissènt |
Participe passé
| Masculin | afoulastri |
| Féminin | afoulastrido |
Infinitif
| — | afoulastri |
Note : en provençal, le participe passé ne prend jamais de -i au pluriel ; il s'accorde seulement en genre (masculin / féminin).