Toutes les formes de la conjugaison du verbe abóumiani en provençal sont issues du conjugueur officiel du Conseil de l'Écrit Mistralien. Aucune forme n'a été extrapolée.
Les formes ci-dessous sont en provençal rhodanien. En provençal maritime, la première personne du singulier prend -i : par exemple cante devient canti au présent, et cantave devient cantavi à l'imparfait.
Indicatif
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianisse |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianisses |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianis |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianisson |
Imparfait
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianissiéu |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianissiés |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianissié |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianissien |
Passé simple
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianiguère |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianiguères |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianiguè |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianiguèron |
Futur
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianirai |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianiras |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianira |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianiran |
Conditionnel
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianiriéu |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianiriés |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianirié |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianirien |
Subjonctif
Présent
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianigue |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianigues |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianigue |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianigon |
Imparfait
| 1ʳᵉ pers. sing. | m'abóumianiguèsse |
| 2ᵉ pers. sing. | t'abóumianiguèsses |
| 3ᵉ pers. sing. | s'abóumianiguèsse |
| 1ʳᵉ pers. plur. | s'abóumianiguèsson |
Impératif
Présent
| 2ᵉ pers. sing. | abóumianisse-te |
| 1ʳᵉ pers. plur. | abóumianissen-nous |
| 2ᵉ pers. plur. | abóumianissès-vous |
Formes non personnelles
Participe présent
| — | s'abóumianissènt |
Participe passé
| Masculin | abóumiani |
| Féminin | abóumianido |
Infinitif
| — | abóumiani |
Note : en provençal, le participe passé ne prend jamais de -i au pluriel ; il s'accorde seulement en genre (masculin / féminin).